ERC, qui tot ho vol, tot ho perd.

Quin destí ens deu esperar a la cantonada ? Serem diputades provincials, o presidenta del Consell Comarcal o Vicepresident, o representant de la Generalitat al Pirineu, o gerent del Consell,  o l’honor més gran, ser alcaldessa del teu poble perquè la gent ho ha volgut així. 

Les errades estratègiques de la direcció d’ERC al Sobirà, abans i després de les municipals, són gruixudes. Van començar molt malament,  improvitzant moltes llistes a escassos mesos de les eleccions, i això que aquest any no tenien l’home de la barba llarga que els havia fet llistes fantasma, a bon preu , en altres comicis.

El que ha succeït després és encara més greu, fins al punt que arribes a pensar que la pròpia direcció comarcal d’ERC és al servei de JUNTS. Els resultats del 26-M deixaven un panorama claríssim al Sobirà. ERC va guanyar a la comarca i això obligava als republicans a prendre la iniciativa si realment volien el Consell. La resposta d’esquerra ha estat una política de comunicació nul·la, ni una nota de premsa, res de res, un erm. Si ERC hagués anunciat el dia 28 de maig que s’abstindria a la votació d’alcalde a Sort, avui el Consell seria d’Esquerra. 

Alguns ens volen fer creure que el pacte Som Poble - Junts s’hauria signat igualment. Jo crec que no, crec que ERC comet l’errada més greu  en promoure, subterràniament i suïcida, un pacte a tres bandes a la capital, que li donés l’Ajuntament de Sort a canvi de que el Consell fos de JUNTS. Vist el que ha succeït, el Consell continua tristament en mans convergents, i ERC no té res de res. 

Bé, res de res potser no, un diputat provincial !  Quin gran honor per als que volem acabar amb les Diputacions, oi  Josep Ramon?

L’alertadora Pallaresa.