Sort, el pacte de la por.

La por és un sentiment inútil en política. La por marca els teus límits, perquè la por és la frontera natural de la política.

Dit això, és ben sabuda la meua relació emocionalment propera amb Som Poble i jo sempre he dit que si realment Som Poble és un artefacte transversal qualsevol pacte raonat és raonable. A mi el pacte amb Junts no m’agrada per una raó evident i és que al Pallars hem de ser capaços de marcar una línia clara, ara en diuen cordó sanitari, que ens protegeixi de la brutícia dels que són cobdiciosos.

El magnífic gin tailandès Iron Balls que té un lema genial: ‘you always have options if you have balls.”

El PDeCAt que presenta algunes llistes  encapçalades per gent investigada penalment per, suposadament, haver agafat allò que no és seu,  ni sap ni sabrà fer neteja dels seus racons putrefactes. Això serà la seua penitència. És, per tant, dolorós per a mi que Som Poble oxigeni l’artefacte moribund que, avui per avui, és Junts al Pallars Sobirà.

Tot comentant el post aquest matí amb altres membres de Pallars Transparent hem dubtat si titular-lo com ho hem fet o optar per títols alternatius com Som Porucs o Som Pocs. Al final hem triat el pacte de la por per les moltes derivades que ens dóna el concepte de por.

La por de Som Poble a afrontar el ple de dissabte sense haver pactat i arriscant-se a que un indigne pacte a tres bandes els apartés del govern i els convertís en herois llegendaris. La por de Junts de deixar tres menjadores buides al Consell, el pacte els permet agafar aire i donar corda als indignes. La por del PSC, per no saber, el nou regidor,  donar un cop de gràcia a les velles carrosses del partit del 155 i evitar amb la seua abstenció el pacte de no agressió que s'ha signat i que adjudica el Consell als seus actuals gestors.

 I la por més ridícula, la por més malèvola, la por més miserable ha estat la d’ERC, la por a deixar els personalismes enrere, la por a fer el que s’ha de fer si es vol el Consell, la por a sacrificar si és necessari peons incòmodes, la por a acceptar que va ser una errada greu filtrar el nom del futur gerent del Consell, la por de certificar que ERC al Sobirà és un partit trinxat i esquarterat per una direcció comarcal i regional plena d’ineptes i mediocres, la por a acceptar que els combinats amb gin Giró mai seran un autèntic gin tònic.

Crec que només les bases de Som poden fer canviar la situació abans de dissabte, però la plantofada sembla dada i beneïda. Som Poble tindrà un govern plàcid i el Consell continuarà la seua caiguda als inferns. Comprarem crispetes i farem  gintònics d’Iron Balls Gin, que, per cert, té com a lema d'empresa : ‘you always have options if you have balls.”

L'alertadora Pallaresa

by Pallars Transparent