Llonzes enverinades.

En qualsevol democràcia, que realment ho sigui, les alertadores serien figures mítiques de l'èpica de la política republicana. En aquest misèrrim règim pseudo-feixista en el que vivim, les alertadores som tan incòmodes que les estructures de poder no ens protegeixen ni ens valoren, ans al contrari, si poden, ens sacrifiquen.

Fa uns dies un soci del PDeCAT em retreia la meua actitud bel·ligerant cap a alguns alcaldes del partit conservador, em deia que era molt dur callar en algunes reunions quan aquest tema surava tèrbolament en l'ambient i ningú no s'atreveix a enfrontar-lo. Va arribar-me a dir que no n'hi havia per tant i que ell ja donava per amortitzat èticament el fet que alguns companys del seu partit no tinguessin un capteniment polític defensable.

Jo li vaig dir que no es tracta d'una revenja ( jo no he tingut mai cap relació orgànica amb CiU ni PDeCAT) ni d'un tema personal, li vaig dir que és una actitud davant la vida, callar davant fets gravíssims que succeeixen davant teu , quan tens l'obligació legal i moral d'actuar , seria un frau molt pitjor que el que intentes impedir tot denunciant.

Fa uns dies un simpatitant d'ERC em va dir que anava molt fort, que estava emprenyant a molta gent i que xafar tants d'ulls de poll podria ser un problema per a mi. En cap cas m'ho va dir com una amenaça, per amenaces ja tenim als palmeros de la Noguera Pallaresa, que s'encarreguen de fer de pinxos barats a les xarxes socials per protegir els seus amos. Tristament, aquest home d'ERC encara no s'havia adonat que només hi ha una actitud possible davant els corruptors i els corruptes, i aquesta és plantar cara i fer-los baixar la mirada. Qui roba d'un pressupost públic ha de ser escarnit pel poble.

Els darrers dies he patit un intent de hackeig del meu blog i varis comentaris fora de to. Als  que es preocupen per mi jo els llenço unes llonzes enverinades en forma de post. Bon profit bestioles.

L'alertadora.