De majordoms i altres bestioles



Aquests dies estem assistint a un part, no és l’esperat part de la República Catalana, és el naixement de la consciència de ser colònia. La República potser s’haurà d’esperar una generació en veient  la força dels feixistes i la magnitud  superlativa de la traïdoria dels seus majordoms catalans. Parlem clar, els feixistes són els que neguen drets als altres i els que per convèncer el poble dels seus postulats fraudulents,  els apallissen, els treuen els ulls, els trenquen els ossos, els tanquen a la presó i finalment els assimilen. Els majordoms són gent com Artur Mas o Pere Aragonés , Ada Colau o Miquel Buch, etc... gentola que deu favors als seus amos i als que paguen amb la sang del poble. 


Primer hem de fer net de majordoms. Se m’acuden manta maneres de fer-ho però la millor és que el poble ferit els giri la cara en les properes eleccions i en totes les que vindran. Els majordoms són la pitjor i més putrefacta casta de traïdors que hem generat en quaranta anys. Són gent mediocre que  han pujat en l’ascensor de la política a cops de colze i sense haver demostrat res més que són corruptes ( alguns), mentiders( la majoria) i traïdors als seus votants (la totalitat).
De tot el que passa aquests dies em quedo amb la Rosa de Foc, amb els adolescents que no pateixen encara la colonització mental dels seus pares, amb l’honestedat dels joves i l’acció lliure del poble que lluita pes seus drets. 

Vindran dies de foscor i quan els majordoms us diguin que, després d’enllitar-se amb els seus amos per ser bruscament sodomitzats i humiliats, porten a casa una solució, llavors , més que mai, gireu-los la cara. No amb la santa hòstia que es mereixen, no,  doneu-los l’esquena i  feu-los saber que s’enganyen, que  no estan feliços perquè els amos els estimen, que els amos, com sempre, els han violat, digueu-los que estan feliços perquè  podran continuar asseguts en la poltrona podrida  que els seus amos els han preparat, en la pútrida cort de porcs que administren.

Em recorden al majordom negre de Django Unchained, magníficament interpretat per Samuel L. Jackson. Aquest, amb nom d’esclau Stephen, es retorça la ment per a facilitar les coses al seu estúpid amo blanc. Al final els racistes blancs i el propi Stephen fan la fi del cagalàstic.

Visca Tarantino.

L'alertadora.



Comentaris

Entrades populars