Edifici Coixet, crònica d'un enderroc anunciat.

Fa un parell de mesos que la sentencia del tribunal superior sobre la llicència,  donada per fer l’obra del carrer Mig de Rialb, el conegut edifici fantasma-Coixet, és ferma. La sentencia obliga l’Ajuntament de Rialb a fer l’enderroc de part de la construcció per haver donat de forma irregular la llicència d’obres.

Aquesta situació no és el primer cop que es viu a Rialb, fa uns 15 anys ja es va condemnar l’alcalde de l’època per negar-se a executar una sentència ferma d’enderroc.

L’Ajuntament que va donar la llicència d’obres era el corresponent a la legislatura 2003-2007, i sembla que una cagada molt gran del tècnic municipal de l’època ara ens costarà una picossada als veïns. En els temps de l’especulació qualsevol cosa era possible. Alguns van posar per davant de les normes urbanístiques la construcció  irregular a qualsevol preu i  de qualsevol manera. Sembla bastant evident que la llicència era nul·la des del principi i molt sospitós que un detall tan evident com l’alçada que tapava vistes als veïns i que superava la volumetria a conservar en el casc antic no fes malpensar ningú. Perquè un tècnic municipal faria una cosa així? 

 

Aquí és quan els veïns afectats denuncien l’obra i inicien el seu particular calvari d’advocats, pèrits, sentències, recursos de l’Ajuntament, sentències, recursos.... Per un polític, com l’actual pinxo que ens malgoverna, és molt fàcil de gastar milers d’euros dels veïns per pledejar contra altres veïns. Aquest fet és un escàndol moral i ètic de grans dimensions. Què podíem esperar, però, d’un personatge com l’actual alcalde de Rialb?

El més curiós és com alguns ara, després d’evitar un acord favorable a les parts, després d’enganyar els veïns i després de saltar-se fins la darrera tanca ètica del tema, carreguen contra l’ajuntament convergent que va donar la llicència el 2005. Sempre ho fan en petit comitè i beu baixa sense adonar-se del ridícul que fan

No hi patiu gent de Rialp, ara comencen a venir les hòsties de canto, i el poble rebrà i fort. Com diu Lo Gitano de Balaguer...” Poca bellota y mucho jabalí...”. La part més feble de l’equació són els valents veïns que pledegen per allò que consideren just. Ells hauran de patir la humiliació d’haver pagat dos vegades el plet, ells paguen el seus advocats i com a veïns també paguen els advocats municipals. Per cert demaneu les factures d’advocats dels darrers anys i us esgarrifareu, segurament la xifra supera, i molt, el quart de milió d’euros en plets i advocats. Ahí lo dejo.

L’alertadora Pallaresa.


Article relacionat: https://ercrialp.blogspot.com/2019/01/rialp-poble-fantasma.html