Sant Víctor de Seurí, ora pro nobis.

Aquestes festes de Nadal vaig visitar les pintures de Santi Moix a l’església de Seurí. Em van agradar molt, de fet crec que les pintures marquen una fita en l’art dins les esglésies i que significaran un abans i un després per Seurí.

Per raons de les meues responsabilitats públiques sé que instal·lar les pintures ha costat més de 200.000€ i que més del 90% s’ha pagat amb diner públic. Aquí neix la meua malsana curiositat per la propietat de l’obra d’art, qüestió gens baladí  vist el que ha passat amb les obres de Sixena. Fent la pregunta a la Consellera Borràs no he aconseguit cap resposta, de vegades penso que alguns càrrecs públics quan són interpel·lats pel poble se tornen fatos o fan veure que són fatos. La pregunta és ben senzilla, Consellera, de qui és propietat l’obra d’art que hem pagat entre tots? 

Jo pensava que en el contracte s’hauria usat el subterfugi d’atorgar la propietat de l’obra al poble de Seurí i així s’evitaven les suspicàcies dels que som primmirats. Doncs sembla que no, sembla que hem donat 200.000€ al bisbat d’Urgell sense cap contrapartida jurídica. No seré jo qui denunciï en un jutjat el fet de desviar  200.000€ del poble a una secta misògina, homòfoba i trufada de pedòfils com és actualment l’església catòlica, però em sembla un mal exemple i una mala manera de gastar els nostres diners.

Hi ha altres aspectes poc clars, com per què Santi Moix i no Xavi Pedemonte o Maria Lithmayer? Quin concurs, quin criteri (més enllà de ser amic dels poderosos) s’ha seguit per desviar els diners a un artista concret en una obra que podia haver estat oberta a un concurs públic i transparent ?

Com no, en la gènesi del projecte hi ha la connexió siciliana de Joan Reñé, i curiosament en els papers hi posa la participació del Consell Comarcal del PS quan semblava que l’antic president, Sibís, n’havia vetat la inversió ( així ho va afirmar en un ple).

Això és el que hi ha: poca transparència, una consellera que es fa el longuis, un ajuntament valent que ha desentortilligat una madeixa maleïda heretada dels que ara confessen mala gestió, l’Enriqueta i en Santi, els esclaus de Joan Reñé i una obra d’art.

Torras i Bages va dir:” Catalunya serà cristiana o no serà”. Els seguidors de Joan Porta, Lo Gitano de Balaguer diem: “Catalunya serà corrupta o no serà...”.

Joan Cosme Fondevila.