La violència convergent a Rialb.

Avui us explicaré un episodi lamentable que es va produir la nit de l’acte final de campanya electoral del nostre grup, al maig del 2015. Com a votants i com a veïns de Rialp teniu dret a saber el que va passar.

Abans de l’acte electoral una bona persona, militant convergent, em va avisar que una turba d’incontrolats intentaria rebentar el nostre humil acte polític, em va dir que li sabia greu però que no depenia d’ell evitar-ho.

Jo no vaig explicar res a ningú i malgrat les pressions d’alguns impresentables l’acte es va desenvolupar tal i com nosaltres vam voler, no vam caure en les provocacions  dels esclaus del cacic i crec que va ser un miting digne. A alguns membres de la llista convergent, que tenen un concepte de democràcia inexistent, no els va agradar gens que féssim l’acte electoral i suposo que van ser ells mateixos els que van promoure’n el sabotatge frustrat o potser seguien la consigna del seu amo.

En acabar vam fer un berenar-sopar en un bar del poble amb els membres de la llista i simpatitzants que ens havien ajudat a implementar la campanya electoral. En haver sopat els ànims per part dels convergents es van començar a alterar. Hi van haver retrets, insults i amenaces per part dels membres de la llista convergent que van protagonitzar un espectacle lamentable i vergonyant i es van mostrar obertament violents contra els membres de la nostra llista. Jo personalment no vaig ser en el cor de l’atac i parlo pel que els membres de la nostra llista em van explicar. 

A tres anys de distància del fet ara m’adono que va ser un error molt greu no denunciar l’agressió  i posar en evidència aquesta violència que provenia de la llista de CiU. Per això avui en faig aquesta denúncia pública. Mai no vam rebre cap disculpa oficial del partit conservador, cap assumpció de responsabilitats per part del cacic, només una trista disculpa per watsapp,després de molt insistir-hi, d’un dels protagonistes del lamentable espectacle.

El més trist de tot no és comprovar que algú reacciona violentament quan els altres exerceixen els seus drets, com ara passa amb els que ens neguen, a cops, amb l'exili i amb la presó,  el dret d’autodeterminació, no, el més trist és veure com hi ha gent que s’arrossega tota una vida sota les botes dels cacics d’aquest poble i defensa, de forma violenta, l’indefensable. 

Joan Cosme Fondevila