Les llistes unionistes al Sobirà

Aquests dies es decideixen les properes llistes electorals al Pallars Sobirà per les eleccions municipals de maig de 2019. Vist el que ha passat els darrers quatre anys, repressió, presó, exili, 155, violació constant dels nostres drets civils individuals i com a poble, etc..., em pregunto si el Pallars serà terra lliure de regidors unionistes o si el minso percentatge d’electores defensores del 155 s’organitzarà per tenir representació als municipis.

Actualment tenim al Sobirà una alcaldia del PSC ( Baix Pallars) que tot sembla indicar que acabarà sent d’ERC perquè no s’hi presentarà cap llista unionista. De la resta de municipis pallaresos, només Sort podria presentar llista pel PSC ( o la seua marca blanca). De fet en les darreres municipals ja s’hi van presentar i no van obtenir cap regidor. Després d’haver traït els seus principis fundacionals i haver-se pixat sobre els seus estatuts, la gent del PSC de la comarca sembla sentir-se còmoda rere la tanca del 155 i, malgrat la repressió a les idees i la política amb presó i exili, se’ls veu orgullosos i cap-alçats. Pallach segur que es regira a la tomba.

 

Iceta de bracet amb Millo, el repressor del poble, la monja de l'Opus que no paga a Hisenda i un racista de manual.

D’on prové aquest odi al dret a l’autodeterminació dels pobles? De fet fa uns anys que aquest dret senyorejava en els estatuts socialistes amb la frase “ defensarem a ultrança el dret a l’autodeterminació de Catalunya”, fins als darrers estatuts, on ja no hi apareix la paraula autodeterminació, ni la paraula nació, ni la paraula dignitat.

Conversar amb gent del PSC, que van conèixer Pallach i Raventós, que argumenten, sense despentinar-se, que els causa plaer veure com reprimeixen els seus veïns o com un cínic de manual com Josep Borrell es riu dels presos i usa les clavegueres de l’estat per reprimir-nos, em causa un gran desassossec. Jo sempre els dic que allò que desitgen als presos m’ho desitgen a mi, jo hauria fet el mateix, llavors se’ls enrojola una mica la cara i , per vergonya, callen. 

De vegades em pregunto, fer-se vell és això? 

Joan C Fondevila