Rialb: Paisatge després de la tempesta.

El paisatge després de la tempesta és ben trist, fangs, residus de la indústria de la fusta, tovalloletes íntimes usades a les reixes dels embornals, i el que és més desassossegador una olor característica de claveguera per tot el tram de carrer.

Sembla que les reiterades denúncies que hem fet,  han causat que els serveis municipals , almenys avui, intentin maquillar el dany. No sempre és així, molts cops la merda queda esperant  que  torni a ploure per desaparèixer. Evidentment els treballadors municipals no en tenen cap culpa que s’incompleixi la normativa que impedeix que es barregin les aigües fecals i les de pluja. De fet la mala planificació urbana ha fet que els col·lectors generals també hagin petat i tota la merda va anar a parar a Noguera. 

Sentir de nou l’argument que això és culpa d'un consistori que va fer les obres fa 14 anys fa pena. Ho diuen sense despentinar-se malgrat ser companys del seu propi partit i membres de l'actual llista electoral convergent. Quina manera més indecent d’intentar justificar l’injustificable.

La reflexió que avui us proposo és més profunda i està relacionada amb aquelles personetes que viuen més a prop del terra. La canalla del carrer és la màxima perjudicada per aquesta  suma d’incompetència que avui aflora en forma de guèiser marró al nostre carrer. Ells juguen amb la pilota o asseguts a terra i toquen amb les mans allò que els adults no podem ni hauríem de  permetre que toquessin.

Estic segur que en altres barris més cool el tema ja s’hauria resolt fa anys, però clar, la gent dels ravals som i serem sempre extraradi. Amb el munt de diners que l’Ajuntament ha dilapidat en actes buits, events casuals, fires descafeïnades, dietes incorrectes i convidades als amics amb la Visa de l'alcade, aquest tema s’hauria resolt ja fa molt de temps. 

El que resulta més trist és sospitar que el fet que nosaltres –l’oposició- denunciem fa que el tema s’alenteixi encara més. Així doncs es castiga doblement el veïnatge al més pur estil cacic tronat al que ens té acostumats el nostre estimat reietó.

De l’alcalde no n’esperem re, ell continuarà rient-se de la gent  i escopint a la closca pelada dels cretins.

Joan Cosme Fondevila Peró.