Rialb: autocrítica vs autocomplaença

Del meu poble m’agraden moltes més coses de les que em desagraden. Potser m’hagués agradat viure en un indret no tan fet malbé per la especulació urbanística i pels anhels de fer diners de quatre cacics en els anys 80’s. De fet al nostre poble hem tingut, excepte honroses excepcions, alcaldes de llargues carreres i de curta mirada. La incapacitat dels veïns per triar en cada moment la persona que pogués donar el contrapunt a l’activitat caciquil de l’alcalde  del moment, s’ha convertit en un handicap irreversible per la nostra vila.

Rialb és el poble del Pallars amb el vigor industrial més fort  de tot el Sobirà durant el segle XX. Batans, fàbriques de llana i tèxtils, menestralies vigoroses i de qualitat, infraestructures energètiques i industrials úniques,molins,  etc... Del patrimoni del segle XX els darrers 20 anys del segle se’n va fer una destrossa brutal, sistemàtica i irrecuperable. El taller de terrissa, la captació d’aigua de la fàbrica tèxtil, la mateixa fàbrica, etc... Als anys 80’s aquest patrimoni era viu i recuperable i des de l’Ajuntament no es va fer cap acció per protegir-lo i des de la ciutadania mai hi va haver un moviment  de salvaguarda i protecció del patrimoni que va acabar, tristament,  sota les rodes de les màquines excavadores.

Som per tant, totes i tots, responsables d’haver permès la destrossa del patrimoni històric i de no haver sabut escollir representants municipals que tinguessin una mínima tendència cap als valors de la cultura i de la defensa del patrimoni històric.

La situació actual no és molt millor. Si bé s’ha intentat recórrer el camí museístic, sempre s’ha fet des de la improvisació i la falta d’un projecte museístic potent. Hi ha polítics que es pensen que penjant quatre aïnes a la paret del molí  o dispersant per la vila ferralla de Portainé ja han fet un museu. Les almoines de la Diputació haurien de servir per alguna cosa més que per satisfer el caminar erràtic en temes culturals de l’actual alcalde, temes que clarament el superen.

Si volem parlar de museus mirem cap a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella i el seu equip fa dècades que fan molt bé la seua feina i han posat Esterri d’Àneu al mapa museístic dels Països Catalans. No fer-ho seria una errada més, una ombra més en la nostra història.

Joan Cosme Fondevila Peró.