Gerard Sabarich falta a la paraula donada.

Avui tronada d'estiu i el carrer Raval de Rialb es torna a tenyir de negre, o més ben dit de marró-verd, color característic de les femtes humanes. La violència de la tempesta ha fet, a més,  que a eres i entrades annexes al carrer hi hagi sobre-eixit l'aigua de la claveguera.

L'alcalde fa com qui sent ploure. Ell va dir per escrit aviat farà dos anys que el tema es resoldria(...)" en la màxima brevedat possible", ( cito literal). L'home sembla sentir-se còmode faltant contínuament a la paraula donada, deu ser el seu hàbitat de confort o la seua manera de fer. Us puc assegurar que no s'ha fet cap actuació estructural per a resoldre aquest problema de contaminació d'aigües negres que patim els veïns del carrer.

Tampoc no serveix que menteixin als que no viuen al poble tot l'any o que usin l'argument falaç que això només passa dues o tres vegades l'any. Perquè tot se sap, i aquest no és el compromís assumit per l'alcalde. 

Podem ser comprensius amb la deixadesa i la poca neteja del poble, amb el fastigós mercadeig de favors i vots en què es basa l'acció política dels nostres governants, podem, fins i tot, aguantar-nos la vergonya aliena quan l'alcalde o algun regidor no para de desprestigiar la institució que representem,...però el que és inconcebible és que un problema sanitari de primera magnitud rebi com a resposta la inacció total del nostre equip de govern. De fet són aquestes les circumstàncies on es demostra l'estatura ètica i moral d'un polític i dels regidors que li besen els passos.

Faltar a la paraula donada és en algú decent un signe de vergonya i de degradació moral clar i diàfan, en canvi en el cas del nostre alcalde és una anècdota més del seu erràtic caminar. Que Nostre Senyor li conservi però que no li augmenti.

Joan Cosme Fondevila Peró.