Rialb : revisant la VISA de l’alcalde (II)

Quan revisem els números de la VISA, ens adonem que va arribar un moment de gran descontrol cap als anys 2013-2014. Tot es barrejava i s'abusava d'una eina, com una tarja de crèdit, pensada per facilitar pagaments en sortides i viatges. Així doncs, la majoria de les passades de VISA són en el propi poble i en el seu negoci, una cosa totalment contrària a la filosofia de la tarja.

En el primer post de la sèrie us vam explicar com havia gastat els diners de la VISA en el seu negoci i en negocis propers, avui detallem com usava la VISA quan es movia pel país.

De l’anàlisi més profunda dels escandalosos números de la VISA de l’alcalde de Rialb, quan gasta fora del poble, en surten coses ben sucoses que segur que tenen una explicació, o no.

Us en passem uns exemples:

1)Any 2012, fins a tres cops usa la VISA municipal per pagar-se el dinar ( i convidar a altra gent) malgrat haver cobrat dieta completa( dinar inclòs)  i doblada de l’Ajuntament i de la Diputació el desplaçament per anar a Lleida i/o BCN. Concretament a la Panadella  i dos cops al Punt Estrella de Lleida.

2) Any 2013: repeteix un parell de cops l’estratègia del 2012. Ací la novetat és que amb la VISA li paguem un cap de setmana d’Hotel amb sortides de VISA de 221,72€ 104,99€ i 144,65€, corresponents a nit d’hotel i factures de dinars diversos respectivament. També hem trobat alguna mariscada imperial a les costelles de la gent de Rialb.

3) Any 2014: Continua pagant dinars amb VISA quan té la dieta completa pagada per davant, i destaquen pagaments quantiosos a la botiga d’Apple i a la Sabateria Guasch.

4) any 2015: Fa el mateix amb la VISA quan ja està cobrant alhora i fraudulentament  la dieta de l’Ajuntament i de la Diputació, ell va passant la VISA.

El dimoni és en els detalls, i els detalls fan veure com gastava el diner públic l’alcalde. No diem que totes les despeses de representació siguin fraudulentes, però moltes són injustificables del tot i d’altres provoquen vergonya aliena.

El que és més gros és  comprovar que els càrrecs al seu negoci són  molt quantiosos i hi ha moltes passades de VISA en un dia concret. Vindria a passar, i és una conjectura, que ell anava convidant gent que devien pensar, osti ! quin alcalde més ben parit que ens convida a unes copes al seu local, i així amb molta gent fins que al cap d’un temps s’acumulaven  un munt de tiquets que algú exigia que fossin pagats. És llavors quan l’home enlloc de treure la seva VISA treia la VISA del poble i ho carregava tot als comptes municipals. 

Molts dels pagaments mai sabrem a què és deuen perquè no hi ha els tiquets del 30%( aprox) dels pagaments, el que vindria a ser fer pagaments sense factura . La gran majoria són berenars, esmorzars, copes de tarda, de gent de l’entorn de l’alcalde, regidors, tècnics, secretari, passavolants i altres satèl·lits. Una cosa bona és que amb la nostra arribada i veient què li queia al damunt, algú li aconsellà d'anul.lar la tarja.

El més trist és que mai podrem saber si les copes es van servir, i és per això que  hi ha les lleis d’incompatibilitat, per evitar el descontrol de la despesa i que es generi desconfiança cap als polítics. Ara haurem de fer un gran esforç per creure que tots els pagaments es van deure a convidades reals i copes servides i begudes per algú al local de l'alcalde, perquè ser malpensats....és molt fàcil. 
Com s'explica, si no, la falta de tants tiquets? 
Preferim, però, fer l’esforç de no ser malpensats i valorar que la despesa va ser real i quantiosa.

Continuarem informant.

Som Esquerra Rialb.