Rialb, les amistats perilloses.

Avui us vull parlar d’una anècdota que va succeir en els reunions prèvies convocades per FGC per fer l’innecessari homenatge del govern català FGC(Enric Ticó) i de l’Ajuntament de Rialb (tot d’amagatotis un dissabte al matí i sense fer-ne publicitat) al fundador de les pistes d’esquí de Portainé, Josep Mesegué. Homenatge del que el nostre partit ERC, lògicament, se’n va desmarcar clarament no enviant-hi cap representant de la delegació del govern a l’Alt Pirineu, ni cap representant municipal. 

En les reunions, on només hi havia polítics en actiu i representants de l'empresa FGC, s’hi van esgrimir molts arguments i tan els partidaris de l’homenatge com els detractors hi van posar cullerada. L’anècdota va venir quan des de posicions molt contràries a l’homenatge algú va dir que enaltir aquest home condemnat per la justícia, seria com si el parlament català fes un homenatge al mentider i corrupte Jordi Pujol.

Què van haver dit !  És llavors quan nostr’home a la Diputació, reviscolat, ofès,  com si hagués pres un glop del màgic beuratge cacikola, escup una amenaça que va posar-lo en una posició encara més ridícula que la que havia intentat defensar fins llavors, L'home va dir que com que l’havien provocat tant  convidaria a Jordi Pujol a l’homenatge a Mesegué i que faria tot el possible per fer-lo pujar.

Ja ho veieu, tenim actualment a Rialp un representant públic que, en la buidor del cacic tronat, venera Jordi Pujol i besa els peus de fang del pare putatiu de la pàtria. Pujol, un home que va mentir per poder ser president, que va fer trampes per guanyar eleccions i que va procurar que els seus fills s’omplissin les butxaques amb diners públics fins a límits insospitats. Tot un exemple de democràcia i ètica per als seus hereus polítics entre els que hi ha el nostre estimat actual alcalde de Rialb, un home, com bé sabeu,  recte amb els diners com pocs.

Això sí, el dia de l’homenatge  matiner ( si es descuiden el fan de matinada) en Pujol no hi era. Potser estava negociant amb els serveis secrets espanyols o amb  l’Opus Dei  una sortida honrosa a una situació vergonyant d’un polític espanyolista caigut en desgràcia. No serà l’últim.

Joan Cosme Fondevila Peró.