Rialb, favors i silenci.

Un dels efectes més nocius de la política local, que afecta molts municipi de muntanya i també  Rialb, és el fet que la proximitat i la coneixença entre la gent fa que hi hagi línies que mai s’han de traspassar que no es respecten de cap manera.

Així  veus que hi ha cessions de materials i béns municipals a particulars al marge de les normes, veiem que molts cops es mira cap a un altre costat quan es detecta irregularitats i rarament se sanciona mai ningú, a no ser que siguis un clar enemic del poder imperant. També veus com hi ha una circulació del que és públic cap a alguns sel·lectes  particulars, sempre els mateixos, sempre al límit del que és legal, però sempre amb data de retorn del favor, les eleccions.

Al Pallars, en alguns municipis,  l’ajuntament i el propi Consell Comarcal han sigut una oficina de col·locació d’amics, parents i coneguts del partit. Hi ha alcaldes i regidors que fan gestions per buscar feina a amics i parents  i després passen la plateta quan arriben els comicis. De fet, encara avui, moltes de les convocatòries de feina pública són irregulars i algunes són clarament il·legals. Hi ha també el fenomen de la pressió que fan alguns representants públics a empreses privades, que quan se'ls adjudica a dit un contracte públic d’obres o serveis, reben subtils consells, del cacic de torn, sobre qui han de contractar per endegar aquell projecte.

Què podem fer davant això ? Doncs ho hem de denunciar, hem de fer saber als polítics corruptes de la nostra muntanya que la ciutadania no acotarà el cap davant aquestes irregularitats i que sempre algú s’alçarà davant la injustícia i l’arbitrarietat dels de sempre.

La gran victòria dels corruptes és aconseguir que la gent calli i que acceptin els seus tripijocs al marge de la llei. En el moment que acceptes un favor d’aquesta gent et converteixes en un esclau, en un ser parasitat que ha d’acceptar estoicament les arbitrarietats dels seus amos, sense protestar i acotant el cap perquè els seus nous amos els han donat feina o els han fet un favor amb els diners i mitjans públics.

Algú pensarà que exagerem, només cal que reviseu les convocatòries de  feina pública dels darrers anys i veureu com estan plenes d’irregularitats i d’obscenes arbitrarietats. Moltes no les trobareu publicades perquè mai s'han fet públiques. Només un cas, un de sol, hauria de ser un escàndol que provoqués l’escarni dels veïns cap als polítics que ho fan. Per contra el Pallars sempre paga amb silenci els seus polítics corruptes.

Com va dir David Fernàndez, Catalunya paga comissions del 3% als convergents, el País Valencià paga el 20% de comissió al PP i les Illes Balears són Sicília sense morts. El Pallars és un racó de món on, encara, quatre cacics mediocres sobreviuen al pas del temps a base de la més vella de les receptes : favors i silenci.

Som Esquerra Rialb.