Pallars: Quo vadis ERC ?

Després de la tempestuosa  constitució dels ajuntaments pallaresos i dels seus respectius consells comarcals, si jo fos militant d’ERC , que no ho sóc perquè mai ningú m’ho va proposar sincerament, em preguntaria per què?, per quina màgica trifulga política,  havent guanyat a les dues comarques, no presideixen cap dels dos Consells ?

Anem a pams. Al Jussà l’estratègia d’ERC  resta encara en mans de personatges sinistres que fa anys que viuen de la política i que, necessiten, al preu que sigui, allargar-ne la seua permanència per poder anar remenant la cua. Això explicaria adquisicions enverinades com la del septuagenari alcalde de Cabdella i altres decisions ben discutibles. A Rialp encara recordem el seu curiós sistema d’elaboració de llistes electorals vetant militants esquerranosos i combatius per postular-hi corderets empresaris amb pells de llop. Tota una lliçó d’estratègia.

Si hi sumem el ridícul comés pel bloc independentista al Jussà amb el tema de les cadiretes retribuïdes i la temptació masoquista de pactar amb el feixisme espanyol d’alguns sepulcres blanquejats convergents, llavors tindreu l’equació política completa del Pallars Jussà:

INCOMPETÈNCIA + CADIRES = DIGNITAT  · ZERO

Al Sobirà el carro de la dignitat també ha anat pel pedregar. Si a l’errada estratègica brutal de la comarcal d’ERC de no controlar els seus regidors i intentar un pacte amb els del barró i la presó, hi sumem que alguns convergents necessiten la política per viure, llavors obtenim el retrat mogut d’una realitat tossuda. Tan difícil era preveure que si ERC renunciava al pacte a tres a Sort, això havia de portar, de forma lògica, a sengles governs en minoria de Som a Sort i d’ERC al Consell ?

De fet, és ben curiós com ERC ha triat el seu diputat provincial, amb poquíssims vots, obscurantisme, nul·la participació de la militància i passant per davant d’alcaldes molt més votats com ara Pere Ticó o Josep Vidal. Ni un document penjat, ni una informació als votants, opacitat total per al partit que volia posar vidres transparents a tot arreu. Quin desengany.

Almenys els fills de Pujol van muntar un simulacre democràtic per a triar el nou president del Consell.  Pur postureig i ganivetades a ran de fetge, que han portat  a JUNTS a un penya-segat abismal de difícil retorn. Això sí, sempre d’esquena a la militància i fent gala d’una falta de transparència endèmica.

Gola Profunda em diu que hi haurà sorpreses i que comprem crispetes. Jo li dic que amb diners es tapen forats, però sobretot es tapen boques.

Bon estiu bestioletes.

L’alertadora Pallaresa.