Rialb. A l’estiu tota bèstia viu.

Primera tempesta d’estiu i, com sempre, deu minuts de pluja han estat suficients perquè la merdegada torni al carrer Raval. Aquest cop a més de la femta pudent i de les tovalloletes íntimes, entre la pasterada, emergia un rat adult que mirava de sobreviure a la inundació de casa seua. Ell que estava tan bé en la seua claveguera de luxe i que ha vist com el sortidor impenitent de l’Era de Pau el feia sortir a la superfície amb la força d'un guèiser de Yellowstone. Quin destí més cruel, quan esgotat i atordit per la fredor de l'aigua, un veí compassiu li ha donat les absoltes i l'ha enviat al cel dels rats.

 

El més feridor és pensar que ens hem gastat uns milers d’euros per a res, ni la previsió dels tècnics ni la bona feina dels treballadors ha servit per a resoldre el problema. De fet, després de les obres,  el doll marró que enlaira la tapa de registre i amenaça de fer-la sortir de l’òrbita terrestre, encara sembla més potent. Els anys passen i la merda sempre puja a la superfície, tota una metàfora del que és avui per avui la política pallaresa, una claveguera on alguns miren de no ofegar-se en la seua pròpia femta.

Salut i residus fecals per als nens i nenes de la vila.

Joan C Fondevila.