Doctor Music, el festival de la vaca o de la caca.

Aquests dies ha sorgit la polèmica de si el Doctor Music Festival serà una cosa bona pel Pallars o bé hi ha aspectes que grinyolen en la seua gènesi i creixement.

A primer cop d’ull, la baixada de pantalons de l’administració davant la iniciativa ha estat antològica. Diputació, Consell Comarcal, ajuntaments, govern autonòmic,... Semblaria que quan  un empresari vol especular amb el territori, els poders públics haurien de ser el filtre que evités arbitrarietats o el que és pitjor encara la barreja d’interessos il·legítims. Al Pallars tot va al revés, arriba el guru Neo Sala i de seguida té tota una rècula de polítics llepant-li el cul i fent-li reverències com si fos el Paixà dels negocis estivals. Estaria bé que algú expliqués quant diner públic ens hem gastat en un negoci particular com el festival, els darrers dos anys. Potser que li preguntem a Joan Reñé.

Sento pena quan veig que la dignitat del territori es ven de forma tan absurda a uns buscavides que intenten maquillar els seus estats de comptes a compte de la natura. Els polítics no tenim dret a hipotecar el territori, ni a permetre que gent que només cerca calers dibuixi una cicatriu  sobre la terra que duri anys i que tingui conseqüències no desitjables.

Podem parlar de com es van enterrar, in situ, les escombraries dels darrers festivals, de com es va contaminar amb femtes humanes l’aigua de Noguera i els terrenys annexos al festival, podem parlar de com es pensa depurar 50 milions de litres d’aigua que, pel cap baix, es consumiran  al festival i com es pensa recollir i reciclar el milió de quilograms d’escombraries que el festival generarà, com a mínim. Aquest seria un debat interessant.

Que l’ACA no donaria els permisos pertinents era un rumor que al Pallars molta gent sabia, de fet, que l’únic que quedi després del festival siguin  les escombraries i les notes dels músics esvaint-se per les valls despoblades ens hauria de fer reflexionar sobre el futur del nostre territori i de l’ús que alguns en volen donar. Tan malament està el sector turístic per hipotecar el territori d’aquesta manera?

El festival es podria acabar fent, a no ser que l’altre rumor que cor pel Pallars aquests dies, que és que no es venen abonaments, sigui cert. Potser els propis genis de la mercadotècnia del festival són els que escampen els rumors i que, en el fons, ara només s’estan buscant culpables. Això sí el diner públic que hi hem posat donem-lo per perdut, oi Joan Reñé? 

Joan Cosme Fondevila Peró.