Rialb i “ el aeropuerto del abuelo”

Ara fa uns dies em van trucar des d’un nombre desconegut. Al respondre el meu interlocutor es va identificar com a treballador municipal i em va explicar que em trucava per un tema d’uns rebuts de Rialb Musical que m’havien girat al meu compte bancari personal. La persona de forma ben diligent va fer la gestió i ens vam acomiadar.

Jo pertanyo a algunes entitats locals com a associat, i aquesta és l’única a la que els veïns paguem amb diners de tots les despeses de gestió i administració. Curiosament  l’alcalde  hi té una relació familiar molt forta.

El text es titula, “ el aeropuerto del abuelo” emulant la frase mítica del delinqüent Carlos Fabra ( PP) que mentre s’inaugurava l’aeroport de Castelló, li va dir al seu nét si que li semblava l’aeroport de padrí. Tot un exemple de la gent que es posa en política per parasitar-la fins a límits insospitats.

A Rialb, mentre les entitats normals passen els rebuts als seus associats amb l’ajut d’un gestor al que paguen diligentment, les entitats amigues van per un altre canal. L’alcalde posa a la disposició de l’entitat familiar particular  tot l’actiu municipal i s’aprofita que la resta d’entitats, seguint un correcte criteri de separar privat i públic quasi mai demanen aquest tipus d’ajut a la municipalitat, per ser del tot irregular i poc ètic.

Us recordo que l’Ajuntament mai ens ha volgut donar, malgrat les denúncies, els pagaments fets d’esdeveniments i despeses del Festival de Música que no estaven consignats en el pressupost. Un escàndol de grans dimensions que posa al nostre alcalde en un lloc ben galdós, entre el fàstic i la vergonya.

Ja ho sabeu doncs, si presidiu  una entitat , un club o una associació, traspasseu la gestió als soferts treballadors municipals, que per no tenir no tenen ni conveni col·lectiu, i estireu-vos a jaure tot escopint a la closca pelada dels cretins.

Del nostre alcalde no n’esperem res més enllà de la seua mediocritat, de les seues misèries i de les seues amistats pútrides. Sabem que li fa por el futur penal  del seu amic Joan Reñé, i sobre tot té pànic a que engegui el ventilador i parli de com, Toni i Rosa, han gestionat els fons de la Diputació els darrers vuit anys.

Joan Cosme Fondevila Peró