Les orgies de Joan Reñé

Els que heu fet pujar Joan Reñé fins al cim de la política, avui sou responsables de no haver controlat algú que presentava tots els símptomes de la malaltia de moda en la política, la corrupció.

Ell, era un home de ferro, que volia submissions fortes i que no acceptava cap tipus de dissidència. Obsessivament autoritari i, com em comenta una companya que el va patir,  un misogin de manual que no suportava que una dona li donés lliçons de res , i que era capaç de mentir en públic per desacreditar algú que li fes ombra. De fet, no acceptava la discordança política i mirava per sobre l’espatlla els  pocs que havien gosat fer-li oposició. Parlo d’ell en passat perquè políticament és un clar cadàver pudent.

Que s’hagi descobert tot això ara, diu molt de com eren els seus vicepresidents. De fet, la trajectòria de Reñé fa pensar que al seu costat només hi pot haver dos tipus de persones, o bé et sotmeties totalment a les seues arbitrarietats i obscenes visions de la política, o bé participaves de la suposada orgia de comissions que sembla haver perpetrat els darrers 10 anys. Que no hagin dimitit en bloc s’explica per com n’és de podrida la banqueta convergent i el capteniment dels demòcrates.

A nivell més local, encara ressonen pels carrers de Rialp les alabances, les genuflexions i les llepades de cul amb que alguns van obsequiar un sàtrapa com Joan Reñé. Els poderosos músics de Rialp, que mouen els fils a l’ombra, van convidar Reñé a fer una conferència sobre l’ètica!, de fet això és com nomenar cap de la llar d’infants un pederasta confés. Va ser  el dia que els genuflexos del nostre ajuntament, tots amb les genolleres ben posades, van muntar aquella orgia de fel·lacions impròpies a un prostàtic corrupte. D’allò, no en queda ni els condons foradats. 

El temps posa tothom al seu lloc. A Joan Reñé potser el veurem transitar per Lleida II, on podrà escriure les seues memòries orgiàstiques i mirar, mentre és sodomitzat pel pas del temps, de passar a la història com pitjor escriptor que polític. Els seus estimats vicepresidents ( els submisos i els motivats) continuaran sent actors secundaris de les seues patètiques i mediocres  vides polítiques i continuaran mirant cap a un altre costat quan algú els reclami el seu trosset de responsabilitat. Als càrrecs convergents que vau promocionar un personatge com Joan Reñé dir-vos que feu cara d’espantats i que sabeu, com jo sé, que Reñé és una bomba de rellotgeria.

A Jaume Gilabert, l’home que vol fer llenya de l’arbre caigut i vol fer creure a la gent que ell ha tallat l’arbre,  dir-te que res del que passa és comparable a tu i que som ací per vendre cara la victòria (by ZOO). Jaume, la feina de fluff boy ja se t’ha acabat i ja ho veus, no volen algú com tu. Joan Reñé ja no necessitarà que li mantinguis les ereccions en les seues bacanals polítiques. Deixa pas a gent més digna i retira’t a un monestir budista, potser allà trobaràs pau i repòs o als teus íntims sociates del 155.

Pallars Transparent.