Rialb, grans mentides i petites misèries.

Diuen que en política el pitjor que pots fer és mentir, que les mentides sempre acaben girant-se contra teu i que cal tenir molt bona memòria si vols mentir a tot un poble.

El nostre alcalde, el que la gent ha volgut per ampla majoria, no és un home del que jo em refiaria. M’explico, ell ingressa el 2007 en la vida pública i ja des del principi mostra unes querències impròpies d’ algú tan jove i inexpert.

El seu flirteig amb les dietes incorrectes comença molt de pressa (2008). Revisant els papers podem trobar que ell i varis regidors cobraven  per una sortida sengles quilometratges , és a dir per fer un únic viatge conjuntament en un únic vehicle es pagaven en ocasions dos, tres o quatre quilometratges als regidors que havien fet el viatge. L’estratègia és tan simple com eixamplar la mala praxis amb els diners entre els altres regidors, i així la culpa era repartida. És una manera ben galdosa de comprar voluntats i callar boques.

Aquesta mateixa estratègia l’usa per justificar els milers d’euros gastats irregularment al seu negoci i a negocis dels seus familiars més directes (fins a segon grau). Així doncs si aconseguia que altres regidors presentessin factures a l’Ajuntament ell es podia protegir amb l’argument que era una cosa habitual i dient la mítica frase, “ que sempre s’havia fet així...”. Aquesta és una mentida encara més grossa que l’altra. Fins l’any 2007 si per alguna cosa havia destacat el nostre Ajuntament era per ser molt curós amb els temes d’incompatibilitats per facturar.

Ací rau la clau del que ha passat els darrers anys. Per alguna raó que desconec però que em puc imaginar, els mecanismes de control han fallat d’una forma escandalosa i impròpia d’un Ajuntament democràtic. Algú hauria d’exigir explicacions de perquè es va permetre que aquestes pràctiques tan poc edificants s’allarguessin durant tan de temps. De fet em pregunto què ens trobarem quan revisem carpetes més pesades d'obres i contractes ? Què podem esperar d'algú que cobra el que no li correspon tot esperant que ningú no se n'adoni ?

No cal que us recordi que no estem d'acord amb la xifra de diners que l'alcade ha tornat de motu propi,  per ser molt inferior a la que realment correspon, com ja hem demostrat en altres articles publicats en el bloc. Els números s'havien d'haver fet quan corresponia i així ara ens hauríem estalviat aquest número.

Un home pot mentir durant molt de temps a molta gent, el que no aconseguirà mai és convèncer amb mentides molta gent durant molt de temps. Jo he de reconèixer que mai m’hagués pensat que em trobaria tot això en el moment de revisar els papers. Mai m’hauria pensat que algú jove i tan poc batanat, tenia la feblesa de cobrar coses incorrectament i esperar que la pols cobrís les carpetes dels comptes. 

Continuarem traient la pols dels racons.

Joan Cosme Fondevila i Peró