Mama, caca.

Avui Joan Reñé ha comparegut tot sol per comunicar que deixa la presidència de la Diputació de Lleida. Sembla que no deixarà l’acta de diputat i per tant passarà a ser un pària després de ser l’home més poderós de la demarcació. Ha recriminat als seus diputats que l'hagin deixat caure i que s'hagin plegat al que diu el partit.

Avui els seus guardaespatlles en forma de vicepresidents l’han abandonat , com al xèrif  Gary Cooper a  High Noon. El seu estimat i valerós alcalde de Rialb s’ha amagat com una rateta que escombrava l’escaleta i deu haver acabat plorant pels racons per tanta desgràcia política com li ha caigut al damunt. Reñé és el seu amic , el seu pare polític, el seu gran protector i mecenes, l’home que li ha ensenyat tot en política i que l’ha ajudat a perpetuar una situació d’injustícia en la inversió pública de la  Diputació en molts ajuntaments de la demarcació. Així ens va a Rialb, amb mestres així, què no passarà a Rialb? 

Joan Reñé, ara és un pària, un home sense pàtria política, un empestat dels consistoris, un desgraciat caigut en desgràcia, i a més, patèticament abandonat pel seu fill polític, que li deu tants favors! Potser s’arroplegarà amb la nova banda de Blues:  Germà Gordó i les animetes de l’Opus Dei, allà l’alcalde de Rialb l'hi pot fer de mànager o pot tocar el sac de gemecs. 

Veure a Reñé amb el llaç groc em produeix encara avui una repulsió visceral. Se’m rebolca la tripa quan algú fosc i opac, s’apunta al carro dels presoners polític i dels exiliats, embrutant el nom de gent digna i cagant-se en el més sagrat.

Reñé, potser sou culpable o potser sou innocent, la justícia ho dirà. Si sou culpable, podreu conéixer  el lloat sistema penitenciari català i celebrar l’adveniment de la República entre violadors i gàngsters, potser allà dins entonareu el vostre millor cant. La gent, però, sempre us recordarà com el que sempre heu estat, un mal polític.

L'alertadora pallaresa.