Crònica pallaresa del confinament (I).



Avui ha fet 12 dies de l’inici del confinament a causa del COVID-2019. L’actualitat pallaresa s’ha esllanguit moltíssim fins el punt que el més interessant passa a la xarxa, a les cues dels supermercats o als hospitals. La realitat hospitalària és la que és, després d’anys de retallades i desinversió i de pensar, estúpidament, que cap contingència greu ens podria afectar. Avui, ens trobem amb la trista descoberta de les sales de triatge d’alguns hospitals, on es decideix qui viu i qui mor, i amb milers de sanitaris infectats per culpa d’una infraestructura sense recursos ni capacitat de reacció. El millor sistema sanitari del món ! (deien alguns). Ja hi haurà temps per destriar els culpables, entre ells tots els irresponsables que han votat opcions retalladores.

L’altre aspecte que em sembla molt significatiu és el nivell de control mental que  pateix molta població a causa del confinament i de la xarxa informativa manipuladora que envaeix les nostres llars. El confinament espanyol és molt diferent del francès o de l’alemany, per cert, països que controlen millor la seva corba mortuòria i que multipliquen per 5 el nombre d’ucis per habitant, respecte la mitjana espanyola. Qui ha pensat en els malalts mentals, en els depressius, en la necessària quota d’esgambi a què té dret la canalla ? Ací no hi ha caigut ningú, a altres països sí que s’hi ha pensat.



El control mental fa que un missatge estúpid, repetit milers de cops, sigui cregut per molta gent. Així s'accepta amb alegria que algú passegi una mascota pel carrer i en canvi entrem en còlera quan veiem un veí que surt a fer una caminadeta o a pariar l’hort. Fins al punt de denunciar-los a la policia ! Molts apòstols de la desobediència ara acaten unes normes estúpides sense plantejar-se qui té la culpa del que ha passat. Els que els manipulen han aconseguit el més obscè dels seus objectius: que ens barallem entre veïns. No ho dubteu, els autèntics culpables del que està passant estant asseguts en poltrones polítiques.

No vull parlar de política perquè ja tindrem temps de fer-ho. El confinament va per llarg i cal que pressionem per aconseguir mesures que ens facin més persones, que ens facin menys soldats i sobretot recordeu que la clau de les infeccions són els contactes. Reduint els contactes amb altres persones és com farem que la corba de morts comenci a decréixer. Ah per cert, avui encara podem agafar un AVE a Lleida. Per anar a Wuhan?

L’alertadora Pallaresa.

Comentaris

  1. Clarissimament els nivells de confinament de ciutat i el rural no poden ser els mateixos. Així ho han vist alguns països centreeuropeus. Ací no. Tots més papistes que el Papa.
    Efectivament. Quan veuen que una cosa els funciona no deixen de fer-la servir: dividir-mos.
    Molta raó.

    ResponElimina
  2. El nostre entor rural, tendriem que tindre mes oportunitat de poder fer una estona una paseigada, mantenint els espais de seguritat, pero tots a passar pel tubo.
    cal anton 04/4/20

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars