De majordoms i bocamolls.

Aquests dies hem assistit a l’errada política de més calat que s’ha produït a Catalunya des de la decisió d’alguns d’abandonar l’exili per enfrontar la justícia espanyola. Aquesta errada ha estat ajudar a que el carceller i mutilador Pedro Sánchez sigui president del govern espanyol. Tot ha estat ser president i el doctor Jeckyl ha tornat a ser mister Hide, i l’estratègia feixista de la repressió continua vigent i en el seu esplendor.

Molts convergentets s’esquincen les vestidures i s’auto-flagel·len en els places públiques dient que el pacte es una traïció etc etc... Quins sepulcres blanquejats n’hi ha dels convergents ! Ells amb 13 diputats s’haurien arrossegat a pactar amb els sociates sense cap remordiment  i amb el vits i plau de les carrosses del partit. Com es pot ser tan hipòcrita ?

Els catalans tenim  mala peça al teler amb una classe política traïdora i corrupta. Un president de la Generalitat, que participa de la sanguinària repressió contra el poble, mantenint en el govern un pinxo reconsagradament sàdic i estúpid com el Sr Buch, no es mereix el meu respecte, de fet es mereix el meu menyspreu més absolut. Un partit com ERC que pacta no se sap ben bé què amb carcellers, torturadors i feixistes. Uns comuns que orbiten sobre la idea de que Espanya és reformable i pot ser la arcàdia feliç. Es pots ser més il·lús ?

Malcom X explicava en una de les seues mítiques conferències que hi havia dos tipus d’esclaus als USA, els negres de casa i el negres del camp. Els negres de casa vivien molt bé menjaven com els amos, dormien com els amos, vestien com els amos. En canvi els negres de camp vivien en unes condicions nefastes, els pegaven, els torturaven, els violaven i miraven amb recança i odiaven els negres de casa per l’actitud cofoia que tenien cap als seus amos.

En el nostre conflicte, la classe política són els negres de casa que es conformen a continuar sent esclaus mentre puguin vestir, menjar i dormir sota el xopluc dels seus amos. Queda dit.

L’alertadora Pallaresa.