PDECAT o com pixar contra el vent de Port.

Entre els convergents del Pallars Sobirà hi ha molta gent honesta i decent, la gran majoria. Això és així en la gran part dels partits que defensen la llibertat i la democràcia com un valor suprem. 

Obvio els partits del 155 que prou feina tenen a pensar com justificaran davant els seus descendents que en els moment que l'estat va apallissar i mutilar les seues veïnes, que es van violar els seus drets bàsics, que van ser empresonats i  obligats a exiliar-se, ells van callar i van donar suport sàdicament a la repressió de l’estat feixista. Respecto molt la gent que es presenta en una llista electoral menys en dos supòsits, no els respecto si són corruptes o si són partidaris que m’empresonin, em violentin els drets, que em torturin i em peguin pels carrers, o que m’obliguin a marxar del meu país per les meues idees.

Però si ens centrem en la dreta del Sobirà, aquests tenen vàries vies d’aigua ètiques obertes des de fa molts anys. M’explico: hi ha alguns llocs on l’acció dels convergents ha estat nefasta pel que fa a la transparència, a la gestió honrada del pressupost i el que és més greu en haver  traspassat la prima frontera de la corrupció.

Definició de corrupció:  " Conjunt d'actitud i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb d'altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú."   (Font Viccionari.)

Imagineu-vos que en qualsevol país democràtic hi hagués un alcalde que contracta laboralment familiars o amics a l’Ajuntament, que reparteix entre els seus votants paperetes marcades per assegurar-se una victòria absoluta en municipis petits, que contracta laboralment en empreses municipals a regidors de forma encoberta, que gasta diner públic en el seu negoci, que cobra dietes doblades a manta, que es pixa i es caga en la llei de transparència, que ajuda xiringuitos de familiars per poder fer festivalets, que posa tota la maquinària pública al servei d’alguns particulars per refermar el vot captiu, que trepitja contínuament els drets fonamentals de representació i informació, que fan gestions per col·locar amics i/o familiars en empreses públiques, que permet que alguns veïns privilegiats i propers al poder no paguin durant anys cap impost ni taxa municipal sense que això hagi activat cap mecanisme de constrenyiment de pagament , que menteix sistemàticament en els plens, que està a punt de causar tragèdies ecològiques introduint espècies invasores,  etc... . En qualsevol país democràtic aquests  regidors públics serien expulsats dels seus partits, serien uns empestats de la vida pública i posats a disposició dels jutges pel seu propi partit . Doncs sembla que, avui,  el que compta per alguns  és guanyar alcaldies a qualsevol preu, i per això aquesta carta.

L’objectiu d’aquest escrit  és que la ciutadania prengui consciència que la vella política encara cueja i que malgrat les tones de maquillatge aplicades, alguns,  els de sempre volen, com sempre, apropar-se al poder per treure’n tot el que puguin.

La meua decepció cap als càrrecs de la direcció convergent, que saben el que hi ha i que no han fet res per fer neteja de la seua podridura, és immensa. No perquè esperi res de gent que és als antípodes del que jo penso, no, la meua decepció ve per la forma d’amagar la veritat i per tant l’engany que obren en alguns votants. No em serveixen fotos al costat del President o dels presos o dels altres exiliats per blanquejar la realitat.

Només hi ha una manera de blanquejar la crua i tossuda realitat i aquesta és fer fora de la política pallaresa tot rastre de corrupció, per petita que sigui. 

No fer-ho és com pixar contra el vent de Port.