Pallars, festes, canalla i droga.

La meua feina em dona una perspectiva privilegiada del món adolescent i de l’esforç institucional per facilitar un plàcid aterratge dels nois i noies en el tenebrós aeròdrom del consum de drogues. Així des de l’Oficina Jove, depenent del Consell Comarcal, i des dels propis instituts de secundària, es fa una gran tasca de conscienciació, d’informació, de reforç positiu, de motivació, etc...

El problema es genera en la inacció de les pròpies institucions: el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i  la majoria d'ajuntaments de la comarca. Alguna baula de la cadena està trencada des de fa temps o mai hi ha estat. M’explico, sense el compromís dels alcaldes i regidors contra facilitar el consum de drogues dels seus adolescents mai aconseguirem re. I com bé sabreu, l’alcohol és la droga més perillosa i més consumida. Que l’alcohol sigui una droga social no la fa menys danyosa. Vull recordar que en una escala de perillositat social de zero a cent, l’alcohol presenta un índex de perill de 75 sobre 100. 

Seria convenient que mai més haguéssim de veure com un pre-adolescent de 12 anys ens serveix un combinat alcohòlic el dia d’una festa popular, o com una noieta de 15 anys té un coma etílic perquè algú li ha passat beure tota la nit, o com en una baralla de matinada hi participen canalla de 16 anys barrejats amb majors d’edat.

Jo no sóc cap purità, ni cap bon exemple, a més, sé que el consum de drogues en l’adolescència és inevitable. El que em mou per fer aquesta carta,  és la desídia i la irresponsabilitat dels que tenen l’obligació de complir les normes que regularitzen les festes populars on s’hi serveixen drogues. Què passarà el dia que un nen no torni del coma etílic, o el dia que en una baralla hi prengui mal un adolescent o el dia que una noi o una noia pateixin un atac sexual en una festa pensada per a adults ?

Per què els Mossos d’Esquadra no actuen d’ofici quan un Ajuntament incompleix de forma flagrant el reglament de festes populars? La trista connivència dels comandaments policials amb polítics minúsculs em recorda la tronada Espanya que ara ens violenta i maltracta.

El factor clau de l’equació són les famílies, que molts cops vigilen des de cims massa elevats les experiències nocturnes dels seus fils i filles. No és fàcil de fer, però el que sí que és imprescindible és que els pares i mares exigeixin als polítics, per impopular que sigui,  que es compleixi la normativa de festes populars on se serveix drogues. Aquesta exigència no farà que el dolor sigui menor quan s’esdevingui una desgràcia, però almenys sabrem que des de l’escena pública s’ha fet el correcte.

Joan C Fondevila

Professor de secundària.