Rialb : Un Resultat històric

En les darreres eleccions al parlament català, el passat 21-D, l’augment del vot a partits d’esquerra va provocar un resultat històric. Per primer cop, amb una participació altíssima,  Rialp va trencar amb una trista tradició de vot captiu i va votar majoritàriament opcions progressistes.

Els vots de ERC , CUP, Comuns  i PSC sumen a Rialb 230, mentre que la dreta conservadora de PDECAT, Ciudadanos i PP sumen 206 vots. La dada és molt esperançadora i demostra que la ciutadania està cansada de l’ambigüitat d’alguns amb el procés republicà i farta de veure com es malbarata el pressupost municipal.

Seria molt interessant, a un any vista de les municipals, que es pogués fer una llista electoral progressista de caire local transversal en l’esquerra  i plena d’energia i cares noves.

Una nova victòria del caciquet seria una molt mala notícia perquè això suposaria quatre anys més de males pràctiques i de descontrol, per no parlar de l’erm ètic i antidemocràtic en que han convertit la institució municipal.

 

És ben trist que el PDECAT necessiti la crossa dels votants de partits d’extrema dreta espanyola per mirar de revalidar  una  alcaldia que en tres legislatures s’ha convertit en un magma pútrid que embruta la institució que representa tota la gent del nostre municipi. De fet la pròpia llista dels ara sobiranistes, sempre  ha estat trufada de gent que en el millor dels casos són neutres respecte els reptes republicans, oportunistes camaleònics que s’adapten al color de cada conjuntura per treure’n benefici, i gent clarament anti-República. L’alcalde pertany als camaleons oportunistes, per si algú ho dubtava.

Aquesta falta de sintonia amb la República es va fer  ben palesa l’u d’octubre de 2017. Va ser molt greu l’absència dels factòtums de l’equip de govern municipal en el recompte del referèndum d’autodeterminació. Sobretot perquè la gent vam passar por. Això segurament explica les recances dels convergents a fer un espai de memòria als herois del poble de l’u d’octubre de 2017, potser veuen que si fan enfadar els seus votants del PP i de C’S, llavors poden perdre l’alcaldia. 

L’emoció del recompte de l’u d’octubre, orfe de les màximes autoritats municipals, que , com sempre, es van amagar, aquell moment sublim,  només el podem descriure i valorar aquells que el vam viure en directe. El record d’un poble unit , alegre i combatiu al voltant d’unes urnes heroiques cap camaleó mediocre no el podrà esborrar.

El Pallars, en el millor dels casos és terra de corders o de cavalls o de vaques, en cap cas és terra de camaleons. S’apropa un any ple de reptes republicans i a alguns els caurà la cara de vergonya, si els en queda alguna micona.

Som Esquerra.