La República i els corruptes.

Quan t’agafen ficant la mà a la caixa de diner públic deus tenir una sensació ben estranya.  En aquesta situació una persona honesta difícilment s’hi  trobarà, perquè en cap cas agafaria  diners que no són seus. Una persona fluixa, però raonable, sentirà una gran vergonya i després de tornar fins al darrer cèntim dimitiria per pura lògica política. Un polític corrupte tornarà només part dels diners, entrarà en colera, mentirà fent creure a la gent que tot es deu a una errada administrativa, i continuaria fent el mateix ara amb molta més cautela i subtilitat.

En qualsevol país que no sigui aquesta Espanya violenta i feixista, podrida per la corrupció, i en aquests Països Catalans recosits per l’embat colonial i plens de lladres comissionistes, en qualsevol altre país decent i digne,  les lleis  haurien impedit el saqueig de les institucions.

En països com Suècia o Noruega la corrupció és una raresa, les penes per corrupció són exemplars i l’escarni públic a que es veuen sotmesos els possibles corruptes és una barrera de contenció molt efectiva. Ací les lleis estan pensades per  protegir els corruptes , i  si a sobre tens un sistema judicial endogàmic , trufat d’amistats pútrides amb el poder establert, amb l’Opus Dei i amb l’extrema dreta franquista, la probabilitat que un poderós corrupte tingui un càstig exemplar és molt baixa. I si no, si un jutge fa bé la seua feina, sempre els queda el recurs de l’indult.

No em serveix el discurs del que ara no toca parlar de corrupció perquè sembla que el repte de la independència és superior i no es pot veure tocat per escàndols. Doncs jo dic que hem de fer net  perquè  l’horitzó d’una república amb polítics corruptes a la vora és un miratge fal·laç. La República s’ha de fer mentre no parem de netejar de corruptes els PPCC. I com que les lleis de la nova República seran les més dures que es coneixen al món contra la corrupció i , a més a més, tindran efecte retroactiu, que tremolin els corruptes perquè sempre seran perseguits pel nostre poble.

Joan C Fondevila.