La terra cremada

Res tornarà mai més a ser el mateix. Saber que l’enemic és aquí i que ens vol mal m’ha fet perdre tota esperança en una resolució pactada del conflicte.

Els fets del darrers dos mesos han posat sobre la taula una realitat tossuda i que molts no volien veure i que alguns encara es neguen a acceptar. Som de totes totes un país ocupat militarment per les restes de l’agònic  imperi espanyol. 

El pactisme del peix al cove del traïdor Jordi Pujol dels darrers 30 anys  i els intents patètics del PSC per  transformar l’Espanya feudal en l’Espanya federal han fracassat d’una forma absoluta. Polítics escrupolosament democràtics a la presó, més de mil ferits i una població atemorida pels feixistes, són la prova de l’anorreament de la política.

De tot el que passi en els propers mesos només hi ha una cosa que em rebolcaria les tripes una vegada més, que el sacrifici de tanta bona gent només serveixi per fer millor Espanya. Aquesta Espanya en comú que l’esquerra equidistant enyora i que molt me temo que no existeix ni existirà.

Els feixistes ara ens ataquen a nosaltres i aviat vindran a buscar-vos a  vosaltres gent de Podem i Comuns. L’equidistància amb el règim més feixista i corrupte d’Europa és l'insult més gros que podeu fer a tants lluitadors que han dignificat la vostra història.

Saber que alguns estan contents amb les detencions del govern, que brinden en els seus caus amb sidra agra, que esperen que acotem el cap i ens deixem sodomitzar novament pels brutals  violadors de la història, saber tot això, em fa sentir més fort i més convençut que la raó és amb nosaltres. 

Si Europa ens abandona, algun dia n’haurà de passar comptes. Qui allibera la fera feixista i la deixa fer grossa i poderosa acabarà sent devorat per la bèstia, sense pietat. A Catalunya els únics feixistes que hi ha són els franquistes, els fatxes de sempre, els que ara actuen com a esclaus d’una metròpoli tronada i casposa que només pot atraure nostàlgics i amargats.

La lluita tot just comença i cada dia que passin els companys i companyes a la presó serà un any de glòria per la República Catalana.  

Joan Cosme Fondevila