Gerard Sabarich i el classisme patètic

Una de les característiques més repetides en l’erràtica trajectòria política del nostre alcalde és que ha intentat marcar una distància patètica entre el poble i la institució que representa.

Així hem tornat a veure mostres d’exclusió en una festa tan popular com Sant Cosme i Sant Damià. Tristament observem com els polítics del PDECAT, com en temps de la cabra de la legió, tenen un lloc de privilegi en la festa. Això només passava en temps de l’assassí i genocida Franco i aquest alcalde torna a fer el mateix. A més s’ha inventat, per les festes patronals, un dinar de gala que exclou moltíssima  gent del poble per raons econòmiques.  Un dinar que a la gent de Rialb ens costa una picossada de diners i on la llista de convidats,  amics de la gorra, satèl·lits  i gent que no paga, hi ha anys que és llarguíssima. 

Parlem de classisme quan es tracta diferent a les persones pel fet de pertànyer a un grup o un substrat social concret. Així Rialb gasta un ridícul 0,4% del pressupost municipal en despesa social i, per contra, es perdonen (per acció o per omissió) deutes quantiosos de milers d'euros a empreses que reparteixen després beneficis grassos als seus accionistes. 

El classisme tronat del nostre alcalde ve de la percepció, que com ell té molta gent ultraconservadora, que qui més té més poderós és. Ací rau la mediocritat del personatge. Qui cobeja el que no té i agafa el que no li toca ( per haver-ho de tornar si és descobert) té com estratègia quedar bé amb quatre empresaris, no precisament modèlics. 

Això fins on nosaltres sabem, sospitem que hi ha hagut tracte de favor amb persones que  han transgredit greument les ordenances municipals i que haurien hagut de ser sancionats per faltes molt greus i , en canvi, per ser amics del poder l’Ajuntament va mirar  cap a un altre costat i no va fer res per fer complir l’ordenança. Per cert, una ordenança que el propi alcalde desconeix de punta a punta.

Som Esquerra Rialb