La podridura pallaresa

La podridura té un nom clar, l’ambició de diners. La gent que es posa en política per millorar el seu nivell d’ingressos és ferma candidata a acabar parant la mà en una adjudicació pública o a cobrar-se favors en forma de vots o a rebre d'empresaris amics contrapartides econòmiques.

De gent honrada n’hi ha a tots els partits, gent honesta que no amaga res, que té una bona predisposició a la transparència,  i que t’agraeix que li demanis informació pública. Aquest perfil de servidor públic vol proclamar als quatre vents que no té res a amagar i que vol que gent decent certifiqui la seva honradesa.

Al Pallars hem hagut de sentir molt cops polítics que diuen la llei de transparència és massa favorable al poble, o que el Pallars no està preparat per una llei així, o que s’ha pensat aquest desgraciat de demanar les dietes de l’alcalde, etc etc.... El Pallars viu fora dels estàndards de transparència perquè molts dels seus polítics són opacs i quan s’és opac és perquè hi ha alguna cosa a amagar,  ni que sigui la pròpia incompetència.

Quan veus que una institució pútrida com la Diputació de Lleida és qui s’encarrega de proporcionar els mecanismes de transparència a la majoria d’Ajuntaments t’adones de com n’estem de perduts. La Diputació de Lleida, com tantes d’altres, representa allò que queda al país del franquisme orgànic, d’un pseudo-feudalisme  caciquil i ruralitzador que van promoure, amb èxit, els feixistes, també els de casa.

Arribarà un dia en que sabrem en què s’ha gastat cada euro dels pressupostos públics només fent un clic des de casa, però, avui per avui això no és possible malgrat ser obligat per llei. Encara hem de lluitar contra un sistema corrupte i podrit que protegeix els polítics deshonestos i que obliga als ciutadans decents a denunciar els voltors a les instàncies corresponents. Això és l’autonomia i això és Espanya, contra això molts hi lluitem de forma total i constant, contra la sorda remor de fons del feixisme.

Som Esquerra Rialp.