Catalunya, un desert de transparència.
Algú podria pensar que els catalans som gent que no
tenim res a amagar, o que som tan bona gent que com diria Francesc Pujols :
“ Dels catalans se’n dirà els compatriotes de la
Veritat(...) i ésser català equivaldrà a tenir els gastos pagat a tot arreu
allà on vagi(...) valdrà més ser català que milionari(quan els estrangers
veuran un català es pensaran que és un savi i que porta la veritat a la mà.”
Res més lluny de la veritat, els catalans som com la
resta d’humans, carregats de defectes, vacil·lants, porucs, egoistes ,
mandrosos , etc...
Avui tenim el repte de mostrar-nos transparents a la
ciutadania i donar una lliçó definitiva
als nostres adversaris atàvics, és a dir la corrupció i la desgana per
allò que és de tots. I què obtenim de les nostres institucions públiques ? ,
què ens donen els nostres estimats governants ? , doncs res de res.
La llei de transparència ens dóna una oportunitat
històrica per obrir les institucions a la ciutadania i promoure’n així la
participació. Al Pallars la resposta que ha obtingut l’aplicació de la llei és
quasi nul·la. La gent del Pallars ens hem hagut de sentir, per prohoms als que paguem un bon sou, que la llei està pensada per a grans
corporacions no per les zones rurals. Així doncs, els pallaresos no hem d’estar preocupats
perquè tenim uns pares-gestors
bondadosos que ens protegeixen des de les institucions.
Amb els reptes republicans a tocar, aquesta actitud
opaca dels governants locals a molts ens desanima i , alhora, ens convoca a una
conjura encara més forta, si és possible, conta l’opacitat i la voluntat
d’amagar a la ciutadania allò que no els interessa explicar.
Des del nostre grup, lluitarem perquè la llei de
transparència es compleixi fins al darrer article. Mentre els nostres
governants no facin, a partir de l’u de
gener, el que la llei els obliga a fer nosaltres serem pesats, serem agosarats, serem implacables en fer saber a
la gent allò que l’Ajuntament ens amaga
malgrat tenir l’obligació legal d’explicar-ho i publicar-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada